L’esmalt és l’estructura més dura del nostre cos, i amb raó: ha de protegir les dents durant dècades de mossegades i masticació diàries. En aquesta imatge, un microscopi d’alta potència mostra cristalls d’esmalt (acolorits artificialment segons la seua orientació) disposats en files ordenades a la superfície de dents humanes de fa 40.000 anys. Però l’esmalt no sempre ha mantingut aquesta organització tan precisa. L'equip d'investigació creu que l’esmalt humà es va adaptar i evolucionar per respondre a una dieta canviant: el patró dels cristalls es va tornar més “desorientat”, cosa que pot millorar la resistència, coincidint amb el moment en què l’agricultura va transformar la nostra alimentació cap a llavors i cereals més durs de mastegar (a dalt a la dreta, fa 1.550 anys). Els canvis posteriors en els hàbits alimentaris, inclosa la revolució industrial, no semblen haver provocat més canvis evolutius en l’esmalt, com es veu en la comparació entre la mostra inferior esquerra (fa 750 anys) i la inferior dreta (fa 50 anys). Tanmateix, la creació de materials bioinspirats basats en l’esmalt dental podria portar aquesta evolució encara més lluny, afegint més irregularitat als patrons dels cristalls per augmentar-ne la força i la resistència.