Tenint en compte el seu paper fonamental en la identitat i la sexualitat femenines, pot resultar difícil trobar estudis sobre el clítoris. La importància d'aquest complex òrgan ha sigut subestimada al llarg de la història a partir de que un anatomista del segle XIV el descriguera com el "membre vergonyós" fins que li ho qualificara de "una versió xicoteta del penis" en una de les primeres edicions de l'Anatomia de Gray. Amb la finalitat de comprendre la seua estructura i sensibilitat, els investigadors exploren ací les capes de teixit que envolten el clítoris mitjançant ressonància magnètica. Descobrixen teixit erèctil (ressaltat en rosa i verd) connectat a una complexa xarxa de nervis, inclòs el nervi labial posterior (taronja). Aquestes troballes poden servir de guia per a intervencions delicades, com la cirurgia reconstructiva després de la mutilació genital. Més enllà d'això, aquest estudi ajuda a satisfer una vergonyosa llacuna en l'estudi dels genitals femenins, on els tabús han obstaculitzat el descobriment científic i personal.