Aquests bonics remolins semblen quasi botànics, però no es tracta d'una flor, sinó de l'òrgan que s'utilitza per olorar-les. La imatge és un tall transversal de l'interior d'un nas (concretament, la d'un ratolí) amb les neurones ressaltades en verd. Mitjançant l'anàlisi de l'expressió gènica (quins gens estan "actius") i la distribució de diversos milions d'estes cèl·lules sensorials nasals de centenars de ratolins, l'equip d'investigació ha creat un mapa del nas. Cada neurona olfactòria presenta un tipus específic de receptor que s'unix a una molècula odorífera concreta, i resulta que aquestes neurones no estan distribuïdes a l'atzar. En canvi, formen franges horitzontals de tipus de receptors des de la part superior del nas fins a la inferior. A més, aquest mapa del nas coincidix amb el del bulb olfactori, una estructura del cervell que processa la informació olfactòria. L'equip d'investigació està estudiant ara si els nassos humans estan organitzats de manera similar, informació que podria orientar la investigació per a trobar cures per a l'anòsmia.