Twitter
-
25 de maig de 2019
Fora de la Caixa
Bonica i mortal, la medusa Chironex fleckeri porta un verí que pot matar en qüestió de minuts. Tot i això, malgrat provocar la mort generalitzada de cèl·lules vives, coneguda com a necrosi tissular, la forma exacta en què actua el verí és una mica misteriosa. Recentment, els científics han aprofundit en el genoma de cèl·lules humanes tractades amb el verí, trobant gens implicats en la nostra manera de reaccionar a les toxines. Desactivar aquests gens -utilitzant una tècnica d'edició genètica anomenada CRISPR- va garantir una protecció duradora contra el verí. Apuntar als mateixos mecanismes moleculars amb fàrmacs, o un antídot potencial en forma d'esprai, pot protegir els nadadors de C. fleckeri, comuna a les aigües d'Austràlia i Filipines. Les tècniques de laboratori similars podrien ser ara utilitzades per investigar 'antídots moleculars' per a altres verins.
Escrit per John Ankers
Imatge de Jamie Seymour, Australian Institute of Tropical Health and Medicine
Investigació del Lab for Functional Genomics, Charles Perkins Centre and School of Life & Environmental Sciences, The University of Sydney, Sydney, NSW, Austràlia
Investigació publicada en Nature Communications, abril de 2019
Què és la BPoD
BPoD són les segles en anglès de la Imatge Biomèdica del Dia, és a dir "Biomedical Picture of the Day". La web original està gestionada i tutelada pel MRC London Institute of Medical Sciences i té com a objectiu inspirar a tots, joves i vells, amb les meravelles de la biomedicina. Les imatges són proporcionades amablement per a la inclusió en aquesta web gràcies a la generositat dels científics de tot el món.
Aquesta web és la versió oficial en català de la BPoD. El creador de la BPoD, el MRC London Institute of Medical Sciences del Regne Unit, no es responsabilitza de la fidelitat de la traducció.